jueves, 26 de febrero de 2015


Sant Valentí !!!!!!!


Després de molt de temps sense escriure res em propose tornar a dur a aquest espai algunes aventures, entrenaments i idees boges d'aquestes que fan que la vida pague un poc la pena.

Amb el permís de Reme aquest Sant Valentí el vaig passar a la muntanya (si també és el meu amor) i, per descomptat, amb el meu amic Salva, calia estrenar l'equip d'esqui de travessia a Pirineus i gaudir d'un cap de setmana de llops alfa. Encara que la meteorologia no era la millor i que les nevades recents i la predicció no era bona del tot, decidirem no suspendre el viatge i divendres a les 14:30 just després de treballar posarem cap a les muntanyes que tant estimem. Aquest cop dúiem un passatger al cotxe, que es va portar  i no va contar massa "batalletes", i així quilòmetre a quilòmetre arribarem a Sabiñánigo, porta de la Vall de Tena, un dels nostres destins favorits.

Després de saludar a la família posarem cap al Yebra de Basa on està l'alberg que ens serviria de descans aquest cop. Quin descobriment!!!, habitacions perfectes, llits perfectes i un desdejuni espectacular, exent d'industrialitzacions i a on els productes de qualitat i manufacturats per Belen i l'equip de l'alberg preníem protagonisme fent que el que havia de ser una menjada de 15 minutets es tornara una festa de més de mitja hora amb xerrada, doble café amb llet, i embotit del terreny.

En acabar abandonarem la calidesa del lloc i prenguérem marxa cap al pàrquing del sector Anayet que és on començava la nostra activitat del dia. Com jo sóc un somiatruites (sueñatortillas en castellano puro) anava amb la idea de superar d'un bot 4 mesos d'inactivitat per culpa d'una lesió insistent, i poder escometre dos pics aquell mati/dia, Espelunciecha i Punta de la garganta, amb uns 900 metres de desnivell acumulat. Salveta x aquelles hores i dies anteriors ja estaria pensant..... Aquesta criatura no sap el que diu, però encara així, hem deixava fer i somniar. En arribar ja ens donarem conter que aquell dia no seria el millor climatològicament que podríem tindre i que tocaria patir i tirar d'èpica per a fer alguna cosa eixe dia. Així doncs, ens vestirem de muntanyers magres i començarem a enfilar les primeres rampes. Evidentment la duresa de l'activitat el va fer palesa de seguida i els meus rebufits a lo oso Yogui ja se sentien per la Glera d'AnayetSalveta com sempre davant, marcant el camí i tirant un ull enrere per si un servidor encara estava amb la moral i la determinació al 100%. Arribarem on teníem que deixar el camí "segur" i encara que la cosa no pintava gaire  férem el que toca, que és seguir un poc mes per tal d'avaluar la situació un poc més endavant. De seguida ens donarem conter que l'Espelunciecha hauria de esperar a altra ocasió, tant pel temps com pel meu estat de forma, així que la Punta de la garganta es tornava els nostres objectiu i amb més fe que altra cosa arribàvem al muscle on deixaríem els esquismenjaríem alguna cosa, jo em posaria els grampons dues vegades i continuaríem a peu.

La neu era molleta molleta, pols de la bona i això feia que cada pas es tornara molt costós pràcticament ens clavàvem fins al genoll a cada cop de peu. En eixos moments descobreixes que la voluntat i la fe fan que arribes on el teu cos ja no pot i així arribarem fons la cresteta que domina el pic, haguérem seguit, però l'aire era brutal, no dúiem corda i jo amb les botes d'esqui i els ferros em trobava moolt "pato" així que baixarem a recollir els esquis, i rapidet cap baix que la cosa cada cop es posava pitjor de visibilitat, vent i reserves d'energia per la meua part. Vaig tindre dos moments de indecisio, ja que era la meua primera eixida amb els esquis de travessia però amb l'ajuda sempre gratuït, generós, pacient, de Salveta tot va arribar a bon port i arribarem al cotxe amb alguna caiguda i alguna dificultat amb la fixació Dynafit.

Diumenge va eixir ploguen i amb no massa bon temps, i com que teníem dinar amb la meua família, decidirem fer altre tipus de muntanya que també ens agrada molt, s'acostarem a Broto a veure si la cascada del Sorrosal s'havia gelat i a fer-se un cafè / coca-cola o alguna cosa alternativa en algun baret del poble. Que bonic és el Pirineu des de qualsevol perspectiva, activitat i clima.

I fins aquí el que dóna de si un cap de setmana, després del dinarot cotxe i cap a casa que a l'endemà era dia de pantaló vell que diu el meu amic Pataca.

Esperant la pròxima i crec que serà més prompte que tard, us deixe aquí.

Ahh unes fotets












miércoles, 3 de abril de 2013

On anem demà ?..........Al Penyagolosa ¡¡¡¡¡¡


I així va ser, dijous a la vesprada amb un cafe a la ma en ca Salva i Moni, es com vam decidir on aniríem al dia següent,  vam vore una ruta que pujaba "a saco" per la vesant Sud, i que guanyava el pic per una canal, com semblava que aquesta ruta donaría un poc mes de "aventurilla" al recorregut va ser la escollida.

A les 06:30 recollia Salva a la porta de sa casa i enfilàvem cami fins a L'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, només començar ens trobàrem a una parella de vascos amb els que faríem equip tot el dia i comapartiríem ruta, xerrades i fotografies. Començàrem la ruta per la Lloma del Conill cap al plà on s'ajunten les dos rutes del Penyagolosa, la circular per baix de les parets i la pujada normal, nosaltres agafàrem la primera i que passant primer per la nevera del Penyagolosa i després un poc camp a través ens portaria a l'entrada de la canal Sud. Cal resaltar que la pujada a la canal esta molt "solteta" i que hi ha que anar espaiet amb tirar pedres a la persona que duguem darrere, ja que degut a la inclinaciò que agafa ( fins a 60º ) la velocitat d'aquestes pot ser molt alta, nosaltres optàrem per posar-se el casc per a la pujada. Després de fer un xicotet pas de cadena a la final de la canal guanyarem el cim, que es bonic no...... el seguent, les vistes son un autentic privilegi i la sensació de cim es molt forta. 

Després d'una picaeta i un poc d'aigua, decidirem baixar xino-xano per la ruta normal i el Barranc de la Pegunta que deu el seu nom a la sustancia enganxosa que desprenen els arbres i que va esser font de negoci per als habitants d'aquelles terres fa uns anys.

I així poc a poc arribàrem al cotxe no sense alguna anecdota amb la gent que ens vam creuar direccio al cim. Ens acomiadàrem de la parella de vascos amb la que vam fer una amistat ràpida i curta pero sincera i vam reprendre el camí a casa, no sense fer una parada abans d'arribar a Vistabella en un restaurantet que feia molt bona olor, pero aquesta es una altra historia que quedara entre Salva, jo i un entrepa de Panxeta a la Brasa amb all i oli.

Com sempre un plaer compartir muntanya, projectes i en definitiva VIDA amb Salva. Gran amic i company d'aventures.



Dades Tècniques: 

Ruta Circular:SI
Distancia: 10 Km
Desnivell acumulat: 1462 m
Cota màxima: 1813  m
Cota Mínima: 1269 m
Temps Total: 4:34 Hores
     Temps en Moviment: 02:43 Hores


Enllaç a Wikiloc







Algunes fotos del dia

















Fins la Pròxima 
Jaume

Serra-El Sierro-Barrac de Deula-Serra


El 14 de gener vam fer una ruteta per Serra amb la gent del TCAF, va ser una ruta molt xula i divertida ja que amb l'estudi de mapes i opcions fet a casa trobarem una nova sendeta que per a nosaltres era desconeguda. Ens va agradar molt ja que empalma dos dels barrancs de la Calderona, el del Marianet i el de Deula.





Dades Tècniques: 

Ruta Circular:SI
Distancia: 12 Km
Desnivell acumulat: 1343 m
Cota màxima: 709  m
Cota Mínima: 326 m
Temps Total: 4:40 Hores aprox
     Temps en Moviment: 3:19 Hores Aprox















Fins la Pròxima
Jaume

miércoles, 14 de noviembre de 2012

Serra d'Espadà: Coll de la nevera-La Rapita-Pic Espada-La Nevera


Era la primera eixida llarga i exigent del curs, la cosa prometia posar-se dureta en algun tram i així va ser, la serra d'Espadà no va decebre a ningú. Eixint des d'el coll de la Nevera vam prendre la senda que puja de manera evident cap a la Rapita (1.106 m), es una pujada constant, amb alguna baixada i algun tros que fa rebufar al grup, però amb pas ferm i paciència arribarem al primer punt fixat per a eixe dia, la visibilitat era esplèndida i l'aire va netejar l'atmosfera de manera que podíem veure des d'el Mongo fins al Penyagolosa. A la baixada de la Rapita vaig tindre que guiar jo el grup així que mapa en la ma i amb el treball previ a casa, vaig optar per fer una circular fins el coll de la Nevera de nou, la primera part de la baixada fins arribar a la forestal que ja no se deixa fins el final, va ser la joia del dia, una senda molt bonica amb abundat vegetació,algunes flors que donaven colorit al trajecte i unes vistes sobre la vall molt xules.

En arribar al coll de la nevera, començaria la pujada mes dura del dia, no massa llarga en kilòmetres però amb un fort desnivell, el pic Espada (1.086 m). Arribar dalt va ser un plaer ja que de nou les vistes van recompensar tot l'esforç de la pujada, però ja vos dic que hi ha que fer-la, es dureta i continuada. Dalt menjarem l'entrepà i a baixar de nou al coll de la Nevera per agafar el bus i cap a casa.

El dia va estar molt be, encara que vaig acabar prou cansat després d'unes 6 hores d'activitat. Els temps son aproximats ja que vaig quedar-me sense piles al GPS, ja no me tornara a passar jajajajaaj, de tot s'aprèn.





Dades Tècniques: 

Ruta Circular:SI
Distancia: 14,8 Km
Desnivell acumulat: 2.184m
Cota màxima: 1.106 m
Cota Mínima: 679 m
Temps Total: 7 Hores aprox
     Temps en Moviment: 5,5 Hores Aprox









Ruta i Perfil d'elevació

 









Algunes fotos:

















 











 Fins la Pròxima
Jaume


martes, 6 de noviembre de 2012

Cap de setmana aventurer 2ª part


Aquí va la segona part del cap de setmana, "ojo tocho" però l'ocasió ho mereix:

després d'un dia complet dedicat al Bloc posarem cap al refugi "Rabada y Navarro" en la Serra de Javalambre. Allí ens esperaven Javi, uns dels guardes del refugi i Laura, cal dir que Javi es el tècnic especialista del modul de senderisme del curs que estic fent, una vegada ens ensenyaren el "refu" amb tot detall, salva i un servidor s'acomodarem a la nostra cambra i gaudirem d'una dutxa perfecta, per separat clar que som companys de muntanya i de vida però tant, tant, tant no jajajaja.   Una vegada nets baixarem a fer-se les tradicionals cervesetes pre-sopar i xarrar amb Javi i Laura de mil i uns temes però amb un tema comú LA MUNTANYA. I va arribar l'hora de Sopar nyam, nyam , nyam ....quin soparet mes bo se curraren una sopeta calenteta de la que Salva va devorar dos plats i un pollastre amb les seues creïlles al forn, una copeta de Pedro Ximénez, mes xarrar sobre futures activitats hivernals a la zona i a altres indrets i a dormir que ja estàvem cansadets. El diumenge volíem fer un barranc sec i una ferrada a Manzanera però el temps mana i va amaneixer ploguen aixi que desdejunarem i decidirem fer temps al "refu" ja sabeu......" que si conozco un corredor por aquí para practicar" , que si "este invierno haremos cosas juntos", etc. etc. etc.  També vam vore unes fotos d'una activitat que va fer Javi amb el Jordi Corominas i després vam tindre que replegar tot el que Salva i Jo bavejarem nomes d'imaginar-se el que seria fer una activitat així.

-IEEEEEEEE  que ha parat de ploure ¡¡¡¡¡¡ vinga anem a caminar i a fer alguna foto????
- Pues au va

No se qui va fer la pregunta i qui va contestar, el mateix dona, però quan me vaig donar conter ja estàvem enfilant baix una lleugera pluja el pic Javalambre, tot anava be, amb un poc de boira i també de pluja però ja se sap, com diu sempre Salva "Qui només camina els dies de Sol, mai arriba al seu destí", però de sobte al canviar de vessant  per fer els últims metres d'ascensió, començà a donar-nos tot el aire al damunt, a ploure de manera mes intensa i a tancar-se la boira cada cop mes apenes veiem amb claredat 20 o 25 metres davant nostre , aixi que un poc contrariats, mullats fins el calçotets i amb molta prudència vam decidir girar cua a escassos 10 min del cim. Vam prendre la decisió encertada ja que el temps va empitjorar prou i la boira va augmentar de manera notable. Així doncs, mullats com a peixos, vam decidir baixar cap al refugi i tornar a gaudir d'un dinar preparat per Javi i Laura que ens va ressuscitar, i després cap a casa.

Be, un cap de setmana mes per apuntar a la llista, activitat, amics, llocs nous descoberts, reptes que queden pendents, il·lusions aconseguides, xerrades, nous projectes i molt molt molt bon rotllo. Fer menció especial a Javi i a Laura per el tracte rebut i la sensibilitat amb que ens tractaren Gracies de Cor i fins una altra. Menció especial també per a Reme i Mònica, que es fan càrrec de les criatures quan els "mascles Alfa" ixen de caça ;-).


Com sempre algunes fotos:
















Fins la Pròxima
Jaume


domingo, 4 de noviembre de 2012

Cap de Setmana aventurer 1ª part


Be, aquest cap de setmana hem liquidat un conter pendent que teníem amb Albarracin i el boulder. Fa tems que volíem fer una excursió a una de les zones mes importants de bloc d'Europa que per sort la tenim prop de casa. Aixi dons aquesta setmana entre apretons al gym van proposar-se fer una escapa expres cap allí i ja que estava a mitat camí, visitar a Javi al seu refugi "Rabada y Navarro" en plena serra de Javalambre"

Aixi doncs divendres prontet, a les 06:30 del mati, Salveta que sempre es company d'aventures i locures i un servidor marxàvem a blocar amb totes les ganes del mon i en el meu cas tota la curiositat que sempre causa anar a un lloc nou que mai has estat i que has sentit parlar d'ell tantes vegades. Després d'unes dos horetes de viatge aparcàvem el cotxe i s'acostàvem a cabrerizo,  allí vaig tindre el primer contacte amb la roca de Albarracin, mare meua¡¡¡¡¡ te posa els dits a parir des d'el primer moment, i les gemmes dels dits a foc, rojetes, rojetes. Al sector cabrerizo férem algun 3+, algun V i provarem un 6a que ha quedat pendent per la meua part per a properes visites. D'allí marxarem cap al arrastradero caigueren un parell de 3+ i Salva va estar barallant-se amb un 6a que quan tornem de ben segur que serà encadenat, i ja per acabar canviarem d'orientació per pegar-se un servidor amb un parell de 4 que no vaig encadenar, molt, molt tècnics i finets.  Salva va donar conter d'aquestos problemes i vam donar per tancat el dia bloquero amb els braços i les mans a foc¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Ara ja se que es el que tenim que seguir entrenat i millorant per a properes visites que de ben segur farem. En breu posaré la segona part del cap de setmana, que de bon tros va ser la mes aventurera.


Algunes fotos de Albarracin:





























 


















Fins la pròxima
Jaume

martes, 30 de octubre de 2012

Ruta amb bici. Massamagrell-font de l'Or- Pi del Salt-Tavernes


Bones de nou, el divendres 26 vam fer la primera ruta llarga del mòdul de bicicletes. Vam eixir des de l'institut de Massamagrell fins a la font de l'or, allí esmorzarem i després pujarem fins la font del Salt i des d'allí que porta el mateix nom. Cal destacar d'aquest ultim tram les restes de la caçada romana i com es perceb la cantera que feien servir per extraure la pedra. Com a punts mes durets de la ruta recalque la pujada a l'urbanitzacio del progreso i la pujada fins al Pi del Salt. Malauradament vam tindre un xicotet esglai amb una companya que es va donar un bon cop a muscle però sembla que no va ser res de gravetat. Bones sensacions i amb ganes de la següent



Dades Tècniques: 

Ruta Circular:No
Distancia: 45.25 Km
Desnivell acumulat: 830 m
Cota màxima: 352 m
Cota Mínima: 8 m
Temps Total: 4:38 Hores
     Temps en Moviment: 3:06 Hores




De moment no tinc fotos però si puc localitzar alguna la posaré

Fins la pròxima
Jaume