Cap de setmana aventurer 2ª part

Aquí va la segona part del cap de setmana, "ojo tocho" però l'ocasió ho mereix:

després d'un dia complet dedicat al Bloc posarem cap al refugi "Rabada y Navarro" en la Serra de Javalambre. Allí ens esperaven Javi, uns dels guardes del refugi i Laura, cal dir que Javi es el tècnic especialista del modul de senderisme del curs que estic fent, una vegada ens ensenyaren el "refu" amb tot detall, salva i un servidor s'acomodarem a la nostra cambra i gaudirem d'una dutxa perfecta, per separat clar que som companys de muntanya i de vida però tant, tant, tant no jajajaja.   Una vegada nets baixarem a fer-se les tradicionals cervesetes pre-sopar i xarrar amb Javi i Laura de mil i uns temes però amb un tema comú LA MUNTANYA. I va arribar l'hora de Sopar nyam, nyam , nyam ....quin soparet mes bo se curraren una sopeta calenteta de la que Salva va devorar dos plats i un pollastre amb les seues creïlles al forn, una copeta de Pedro Ximénez, mes xarrar sobre futures activitats hivernals a la zona i a altres indrets i a dormir que ja estàvem cansadets. El diumenge volíem fer un barranc sec i una ferrada a Manzanera però el temps mana i va amaneixer ploguen aixi que desdejunarem i decidirem fer temps al "refu" ja sabeu......" que si conozco un corredor por aquí para practicar" , que si "este invierno haremos cosas juntos", etc. etc. etc.  També vam vore unes fotos d'una activitat que va fer Javi amb el Jordi Corominas i després vam tindre que replegar tot el que Salva i Jo bavejarem nomes d'imaginar-se el que seria fer una activitat així.

-IEEEEEEEE  que ha parat de ploure ¡¡¡¡¡¡ vinga anem a caminar i a fer alguna foto????

- Pues au va

No se qui va fer la pregunta i qui va contestar, el mateix dona, però quan me vaig donar conter ja estàvem enfilant baix una lleugera pluja el pic Javalambre, tot anava be, amb un poc de boira i també de pluja però ja se sap, com diu sempre Salva "Qui només camina els dies de Sol, mai arriba al seu destí", però de sobte al canviar de vessant  per fer els últims metres d'ascensió, començà a donar-nos tot el aire al damunt, a ploure de manera mes intensa i a tancar-se la boira cada cop mes apenes veiem amb claredat 20 o 25 metres davant nostre , aixi que un poc contrariats, mullats fins el calçotets i amb molta prudència vam decidir girar cua a escassos 10 min del cim. Vam prendre la decisió encertada ja que el temps va empitjorar prou i la boira va augmentar de manera notable. Així doncs, mullats com a peixos, vam decidir baixar cap al refugi i tornar a gaudir d'un dinar preparat per Javi i Laura que ens va ressuscitar, i després cap a casa.

Be, un cap de setmana mes per apuntar a la llista, activitat, amics, llocs nous descoberts, reptes que queden pendents, il·lusions aconseguides, xerrades, nous projectes i molt molt molt bon rotllo. Fer menció especial a Javi i a Laura per el tracte rebut i la sensibilitat amb que ens tractaren Gracies de Cor i fins una altra. Menció especial també per a Reme i Mònica, que es fan càrrec de les criatures quan els "mascles Alfa" ixen de caça ;-).

Com sempre algunes fotos:

Fins la Pròxima
Jaume